dijous, 24 de novembre de 2011

1ª actividad del seminario de formación permanente UTPAFIDE

Los profesores de la FCAFE que integramos la UTPAFIDE vamos a desarrollar un seminario de formación permanente dirigido a los estudiantes de las asignaturas que impartimos. El seminario lo conforma una serie de actividades puntuales de carácter complementario y transversal que se irán desarrollando a lo largo del curso 2011-12.

La primera de ellas consistirá en la conferencia Diversidad y comprensión: retos en la evaluación del modelo comprensivo que serà impartida por Roberto Sánchez Gómez, profesor de EF en Secundaria en Fuerteventura y antiguo estudiante y profesor de nuestra Facultad, que ha escrito diversos trabajos sobre enseñanza para la comprensión de los juegos deportivos y que se encuentra realizando su tesis doctoral sobre este tema.

Esta actividad se celebrará el próximo lunes, 28 de noviembre, a las 10h. en el salón de grados de la FCAFE.

Os esperamos.

4 comentaris:

  1. M'agradaria començar el comentari donant la enhorabona al professor Roberto Sánchez Gómez per la presentació que ha realitzat avui per als diferents alumnes de Ciències de l'activitat Física i l'Esport. Dic açó, per que la veritat es que jo no anava amb moltes ganes a aquesta conferència, pensava que seria com totes, que exposaria una temàtica que ell creia important pero que no ens aportaria res als estudiants.
    Per sort, no ha sigut així. M'ha paregut molt interesant i ara vaig a exposar el per què.
    Pere, en moltes classes, ha insistit en la necessitat de ser innovadors en el nostre treball, de no seguir un model únic i fer allò que fa tot el món. En el nostre treball, s'ha de ser persistent en la búsqueda de millors mètodes que ajuden a un desenvolupament de les capacitats. Açò, es pot aplicar tant als professors d'Educació física com a la resta de treballadors en el seu àmbit.
    Amb aquest model crec que el professor Roberto Sanchez Gómez ha aconseguit aplicar el model comprensiu amb resultats, segons lo ensenyat, prou bons.
    Un dels primers autors a assenyalar la necessitat d'un canvi en els plantejaments utilitzats per a l'ensenyament de l'esport dins l'àmbit educatiu va ser Barbero (1989) qui va introduir el concepte de "depuració esportiva". Les característiques que destaca son: caràcter més obert, participació de tots i no només dels més hàbils, que la seva finalitat nosigui només la millora d'habilitats motrius específiques, no incidir només en el resultat, sinó en les vivències i experiències corporals, buscar la participació, la creativitat, la diversió iel benestar, etc.
    El model comprensiu esta sorgint com a alternativa del model tècnic. Està clar que te els seus inconvenients pero hem de insistir en un canvi en el model educatiu de l'activitat física.

    ResponElimina
  2. Conferencia diversitat i comprensió: reptes en l’avaluació del model comprensiu.
    La xerrada del professor Roberto Sánchez Gómez, m’ha semblat molt interessant ja que ens ha permès vore a la perfecció el model d’aprenentatge basat en el procés aplicat a les classes d’educació física. El plantejament d’aquetes classes és totalment diferent al que estem acostumats; des del meu punt de vista és molt positiu per diversos motius i un d’ells és la motivació que crea entre l’alumnat. El fet d’aplicar un model on es prioritza l’adquisició d’elements tàctics front elements tècnics, fa que els alumnes menys habilidosos es senten útils i que puguen participar de manera activa en el desenvolupament del joc. És una manera de fomentar la integració i la no discriminació.
    Ara bé, tot i tractar-se d’un model innovador que no quantifica el treball obtingut i que comporta un seguit d’ avantatges, crec que també presenta certs inconvenients. D’una banda, implica una major autonomia i una major participació dels alumnes. Des del meu punt de vista, aquest és un aspecte positiu, però hem de pensar que la majoria dels alumnes estem habituats a la llei del mínim esforç i que qualsevol cavi en la metodologia d’aprenentatge que supose un augment de la càrrega de treball i una major implicació pot provocar rebuig envers al canvi. D’altra banda, com ha comentat el professor Sánchez Gómez, ell porta 4 anys amb el mateix grup d’alumnes. Això és un clar indicador que per tal de desenvolupar aquesta metodologia, a banda de tenir un elevat grau d’experiència en la docència que haja permès aplicar diversos mètodes d’ensenyament i avaluar quin és el més adequat en cada cas, requerix un procés d’adaptació, tant entre docent i alumne com entre alumne i la nova metodologia. Moltes vegades, un professor no té l’oportunitat de donar classe a un grup durant tant de temps i això dificultarà l’aplicació de l’esmentat model. Finalment dir que he observat alguna contradicció; aquest model té com a una de les seves premisses fonamentals, la integració. Des delmeu punt de vista, el fet d’organitzar en grups als alumnes segons la seva progressió o el seu nivell, és de tot menys integrador. Crec que mesclar alumnes de diversos nivells seria més positiu, ja que aquells amb majors habilitats podrien ensenyar als que en tenen menys i a més a més aquestos estarien aprenent gràcies a l’ajuda dels seus companys. Gran exemple d’això pot ser el judo.
    A pesar d’aquestes crítiques (constructives si més no), pense que els beneficis que aporta a l’alumnat l’aplicació del model comprensiu, supera amb créixens els possibles inconvenients, per tant tot i que supose un esforç tant per a docents com per a alumnes, hem d’estar oberts al canvi i integrar de manera progressiva aquest tipus d’ensenyament.

    ResponElimina
  3. Primer de tot, cal donar l´enhorabona a Roberto Sánchez Gómez ja que representa un molt bon model a seguir tant per mestres com per a altres professionals de diversos sectors en el que es busquen innovar y progressar. Cal afegir que estic d´acord i recolze allò que ha dit Angles, no es molt freqüent que un docent agafe durant quatre anys o més als mateixos alumnes, bé açò es una sort molt gran, ja que et permet planificar y realitzar activitats amb objectius a molt llarga distància; així doncs, crec que els alumnes també tenen que tenir la possibilitat de tenir diferents docents, ja no per preferències, sinó per major diversitat educativa, que els ajude a formar-los, encara que això supose una major tasca encomanda per als alumnes i major adaptació del mestre cap a la diversitat de grups, encara que en el cas del senyor Roberto, ja haja tingut aquestes experiències molt aviat en les primeres escoles e instituts.
    Personalment, la feina que a desenvolupat es admirable, ja que a més ho trenca les creences, de que els mestres d´institut i escola no realitzen tasques d´investigació ; es un bon començament per a la manifestació i necessitat de més gent que realitze aquesta tasca per dal de desenvolupar nous mètodes d´ensenyament, a més i sobretot d´influir es els alumnes per tal que siguen millors persones.

    ResponElimina
  4. Por favor, no hagáis más comentarios en este post y esperad a que publiquemos otro con material audiovisual de esta actividad.

    ResponElimina